Pavelló suïss Hannover 2000. Peter Zumthor.

 Quan la moda del moment arquitectònic ha estat fins ara l'espectacularitat (estructural, formal, tecnològica...) la qualitat i la reflexió que li va associada han quedat en molts moments relegades a un segon pla. Alcaldes i administracions han confiat en l'atenció mediàtica vers grans projectes per garantir urnes electorals més farcides. Els arquitectes estrella han estat el centre d'atenció dels darrers anys i els seus projectes (alguns excel·lents però molts altres dubtosos) han envaït revistes, diaris i llibres especialitzats.



Ara, això no toca. De la mà de la sostenibilitat i la racionalització (econòmica, estructural, tecnològica...) diverses propostes s'obren pas en el difícil un panorama actual. Val la pena doncs, mirar enrere i redescobrir aquells projectes i aquells arquitectes que, en plena bogeria expansiva de la construcció, van aportar projectes on la manera de fer i la profunditat  de la reflexió que ens transmeten ens fan poder repensar sobre els veritables valors de la professió.

Entre aquests Peter Zumthor i el seu projecte per a la Exposició Universal de Hannover l'any 2000. Fill d’ebenista s'inicià com a aprenent de l'ofici familiar amb només 15 anys: "Crecí construyendo cosas concretas (...). En este sentido, soy un carpintero, que intenta conocer los materiales con los que trabaja, sus límites, sus posibilidades, el efecto que el tiempo tendrá sobre ellos...". El material, en efecte, serà el protagonista dels seus projectes, inici i fi d'un procés basat en l'exhaustiu coneixement del mateix, la seva tectònica, el seu moviment, ... : "en cada una de mis obras los materiales han ido dictando sus propias leyes (...). Los proyectos nacen de una idea en esta idea, y, en mi caso, viene siempre acompañada de un material. No concibo un modo de proyectar en el que se decida primero la forma y luego el material".

El pavelló, de només 3000 m2, està construït amb 45.000 peces de fusta sense tractar, al natural, apilades unes sobre les altres sense cap adhesiu ni cargol. Les fustes mantenen la seva posició gràcies a uns tensors d'acer amb molla els quals romanen permanentment tensionats. Cada llistó de fusta es pot moure, dilatant-se i contraient-se sense comprometre l'estabilitat dels grans murs de 9 metres d'alçada dels quals formen part.

Un cop finalitzada l'Exposició, el pavelló va ser desmuntat fàcilment. Els 45.000 llistons de fusta estaven llestos per ser venuts i reaprofitats en qualsevol obra de construcció. Obra efímera amb una delicada i responsable resolució. Mostra exemplar de la possibilitat de crear un projecte mediàticament interessant i formalment suggerent amb una impecable resposta al temps, al lloc, al programa i les responsabilitats energètiques de l'arquitectura.

When the architectural style of the moment has so far been spectacular (structural, formal, technological, ...) the quality and thought that it was associated have been many times relegated to the background. Mayors and administrations have relied on media attention towards major projects to ensure more stuffed ballot boxes. The star architects have been the focus of recent years and their projects (some excellent, but many other questionable) have invaded magazines, newspapers and specialized books. Now,the time have changed. Hand in hand with sustainability and rational (economic, structural, technological, ...) open up several proposals in a difficult situation today. Worth then look back and rediscover those projects and those architects who, in full crazy expansion of construction projects where they provide a way to make and depth of thought that make us convey to rethink about the true values of profession. 
A great example of it is Peter Zumthor and his project for the Universal Exhibition in Hanover in 2000. Son began as an apprentice carpenter in the family trade with only 15 years: "I grew up building concrete things (...). In this sense, I am a carpenter, who tries to know the materials he works, his limits, its possibilities, the effect they have on time ..."". The material, in effect, is the protagonist of his projects, start and end of a process based on thorough knowledge of it, its tectonics, the movement ... "In each of my works materials have been dictating his own laws (...). The projects are born from an idea in this idea, and in my case, is always accompanied by a material. I can not imagine a way project in which it is decided first and then the material form. " The pavilion, only 3000 m2, is built with 45,000 pieces of untreated wood, the natural stacked over each other without any adhesive or screw. The boards retain their position through a spring steel turnbuckles which remain permanently tensionats. Each strip of wood can be moved, be dilated and contracting without compromising the stability of large walls 9 feet high from which part. Once the exhibition, the pavilion was dismantled easily. The 45,000 strips of wood were ready to be sold and reused in any construction. Ephemeral work with a delicate and responsible resolution. Shows examples of the possibility of creating a project and formally interesting media-provoking with a flawless response time, place, energy program and the responsibilities of architecture

Herzog & De Meuron 1984 – 1998

La revista d’arquitectura El Croquis publica un recull de projectes de l’estudi suís realitzats entre els anys 2005 i 2010. S’hi detallen obres com el Caixa Fòrum de Madrid, l’Estadi Olímpic de Beijing 2008 o la Plaça Espanya a Santa Cruz de Tenerife. Emetre qualsevol opinió sobre aquestes obres es fa difícil per les motivacions, sovint polítiques, dels propis promotors i la complexitat implícita d’aquests encàrrecs.

L’aportació de l’equip Herzog & De Meuron és inqüestionable quan algú repassa els projectes realitzats en els seus anys d’inici a la professió.  La casa Plywood (Bottmingen 1984), el primer dels magatzems Ricola (Laufen 1986), la casa de pedra (Tavole 1988) i l’edifici d’apartaments al carrer Hebelstrasse de Basilea (1988) marquen l’inici d’una manera de fer totalment innovadora en un món arquitectònic que finalitzava una etapa tan crítica com la del Postmodernisme. Herzog & DeMeuron projecten obres on s’esborra qualsevol gestualitat formal, qualsevol signe o llenguatge que pugui identificar l’autor de les obres carregant tota la intensitat projectual en potenciar el sistema constructiu  les característiques més físiques dels materials.

Ningú pot imaginar-se el magatzem de Ricola o la casa Plywood amb altres materials que no siguin els utilitzats pels arquitectes. Els grans temes formals de l’arquitectura com la cantonada o la composició de forats passen a un segon pla i es minimitzen. Aire fresc per l’arquitectura europea dels anys vuitanta que estava ancorada en la gestualitat sobredimensionada i on el sistema constructiu era simplement el mitjà per aconseguir la forma. Per Herzog&DeMeuron la franquesa que expresa el sistema constructiu serà el pilar central de la seva activitat projectual. Aquests primers projectes culminen en el projecte de les bodegues Dominus  (1998). Un  simple paral.lalepíded en la suau topografia del Nappa Valley, amb la mínima intervenció en el terreny esdevé un obra arquitectònica que és pura exaltació d’una matèria que no necessita forma. Herzog & DeMeuron arriben al punt d’inventar-se un nou material i per tant, noves propietats a explorar.

Fins aquell moment els gavions de pedra eren opacs i s’utilitzaven per contenir terres. En el projecte de les bodegues Dominus els gavions són traslúcids i permeten que l’edifici respiri. La façana no és opaca, no és impenetrable per l’aire i la pedra agafa el paper de protegir climàticament les bodegues de vi.




Croquis Architecture magazine published a collection of projects of the Swiss study conducted between 2005 and 2010. It works as described Caixa Forum in Madrid, Beijing 2008 Olympic Stadium and the Plaza España in Santa Cruz de Tenerife. To issue any opinion on these works is difficult for the reasons, often political, and promoters of their own implicit complexity of these assignments. The contribution of the team Herzog & De Meuron is unquestionable when someone goes through the projects in their beginning years of the profession. The house Plywood (Bottmingen 1984), the first storage Ricola (Laufen 1986), the stone house (Tavole 1988) and the building of apartments on the street Hebelstrasse Basel (1988) marked the beginning of a way to totally innovative architecture in a world which ended a period as critical as that of postmodernism. Herzog & DeMeuron projected works which clears any formal gestures, language or any sign that might identify the author of the work loading all the intensity projection system in promoting the constructive characteristics of natural materials. Nobody can imagine the Ricola warehouse or household plywood with other materials than those used by architects. The major themes of formal architecture as the composition of the corner or through holes in the background and minimized. Air cool to the European architecture of the eighties which was anchored in the oversized gestures and where the structural system was simply the means to shape. For Herzog & DeMeuron openness to express the structural system is the central pillar of its project activities. These projects culminated in the first draft of the Dominus winery (1998). A simple paral.lalepíded the topography of soft Nappa Valley, with minimal intervention on the ground becomes a work of architecture that is pure exaltation of a matter that needs no shape. Herzog & DeMeuron reach the point of inventing a new material and, therefore, to explore new properties. The draft of the Dominus winery gavions are translucent and allow the building to breathe. The facade is not opaque, it is impenetrable by air and Stone takes the role of climatic protect the wine cellar.