Quan la moda del moment arquitectònic ha estat fins ara l'espectacularitat (estructural, formal, tecnològica...) la qualitat i la reflexió que li va associada han quedat en molts moments relegades a un segon pla. Alcaldes i administracions han confiat en l'atenció mediàtica vers grans projectes per garantir urnes electorals més farcides. Els arquitectes estrella han estat el centre d'atenció dels darrers anys i els seus projectes (alguns excel·lents però molts altres dubtosos) han envaït revistes, diaris i llibres especialitzats.
Ara, això no toca. De la mà de la sostenibilitat i la racionalització (econòmica, estructural, tecnològica...) diverses propostes s'obren pas en el difícil un panorama actual. Val la pena doncs, mirar enrere i redescobrir aquells projectes i aquells arquitectes que, en plena bogeria expansiva de la construcció, van aportar projectes on la manera de fer i la profunditat de la reflexió que ens transmeten ens fan poder repensar sobre els veritables valors de la professió.
Entre aquests Peter Zumthor i el seu projecte per a la Exposició Universal de Hannover l'any 2000. Fill d’ebenista s'inicià com a aprenent de l'ofici familiar amb només 15 anys: "Crecí construyendo cosas concretas (...). En este sentido, soy un carpintero, que intenta conocer los materiales con los que trabaja, sus límites, sus posibilidades, el efecto que el tiempo tendrá sobre ellos...". El material, en efecte, serà el protagonista dels seus projectes, inici i fi d'un procés basat en l'exhaustiu coneixement del mateix, la seva tectònica, el seu moviment, ... : "en cada una de mis obras los materiales han ido dictando sus propias leyes (...). Los proyectos nacen de una idea en esta idea, y, en mi caso, viene siempre acompañada de un material. No concibo un modo de proyectar en el que se decida primero la forma y luego el material".
El pavelló, de només 3000 m2, està construït amb 45.000 peces de fusta sense tractar, al natural, apilades unes sobre les altres sense cap adhesiu ni cargol. Les fustes mantenen la seva posició gràcies a uns tensors d'acer amb molla els quals romanen permanentment tensionats. Cada llistó de fusta es pot moure, dilatant-se i contraient-se sense comprometre l'estabilitat dels grans murs de 9 metres d'alçada dels quals formen part.
Un cop finalitzada l'Exposició, el pavelló va ser desmuntat fàcilment. Els 45.000 llistons de fusta estaven llestos per ser venuts i reaprofitats en qualsevol obra de construcció. Obra efímera amb una delicada i responsable resolució. Mostra exemplar de la possibilitat de crear un projecte mediàticament interessant i formalment suggerent amb una impecable resposta al temps, al lloc, al programa i les responsabilitats energètiques de l'arquitectura.
Ara, això no toca. De la mà de la sostenibilitat i la racionalització (econòmica, estructural, tecnològica...) diverses propostes s'obren pas en el difícil un panorama actual. Val la pena doncs, mirar enrere i redescobrir aquells projectes i aquells arquitectes que, en plena bogeria expansiva de la construcció, van aportar projectes on la manera de fer i la profunditat de la reflexió que ens transmeten ens fan poder repensar sobre els veritables valors de la professió.
Entre aquests Peter Zumthor i el seu projecte per a la Exposició Universal de Hannover l'any 2000. Fill d’ebenista s'inicià com a aprenent de l'ofici familiar amb només 15 anys: "Crecí construyendo cosas concretas (...). En este sentido, soy un carpintero, que intenta conocer los materiales con los que trabaja, sus límites, sus posibilidades, el efecto que el tiempo tendrá sobre ellos...". El material, en efecte, serà el protagonista dels seus projectes, inici i fi d'un procés basat en l'exhaustiu coneixement del mateix, la seva tectònica, el seu moviment, ... : "en cada una de mis obras los materiales han ido dictando sus propias leyes (...). Los proyectos nacen de una idea en esta idea, y, en mi caso, viene siempre acompañada de un material. No concibo un modo de proyectar en el que se decida primero la forma y luego el material".
El pavelló, de només 3000 m2, està construït amb 45.000 peces de fusta sense tractar, al natural, apilades unes sobre les altres sense cap adhesiu ni cargol. Les fustes mantenen la seva posició gràcies a uns tensors d'acer amb molla els quals romanen permanentment tensionats. Cada llistó de fusta es pot moure, dilatant-se i contraient-se sense comprometre l'estabilitat dels grans murs de 9 metres d'alçada dels quals formen part.
Un cop finalitzada l'Exposició, el pavelló va ser desmuntat fàcilment. Els 45.000 llistons de fusta estaven llestos per ser venuts i reaprofitats en qualsevol obra de construcció. Obra efímera amb una delicada i responsable resolució. Mostra exemplar de la possibilitat de crear un projecte mediàticament interessant i formalment suggerent amb una impecable resposta al temps, al lloc, al programa i les responsabilitats energètiques de l'arquitectura.
When the architectural style of the moment has so far been spectacular (structural, formal, technological, ...) the quality and thought that it was associated have been many times relegated to the background. Mayors and administrations have relied on media attention towards major projects to ensure more stuffed ballot boxes. The star architects have been the focus of recent years and their projects (some excellent, but many other questionable) have invaded magazines, newspapers and specialized books. Now,the time have changed. Hand in hand with sustainability and rational (economic, structural, technological, ...) open up several proposals in a difficult situation today. Worth then look back and rediscover those projects and those architects who, in full crazy expansion of construction projects where they provide a way to make and depth of thought that make us convey to rethink about the true values of profession.
A great example of it is Peter Zumthor and his project for the Universal Exhibition in Hanover in 2000. Son began as an apprentice carpenter in the family trade with only 15 years: "I grew up building concrete things (...). In this sense, I am a carpenter, who tries to know the materials he works, his limits, its possibilities, the effect they have on time ..."". The material, in effect, is the protagonist of his projects, start and end of a process based on thorough knowledge of it, its tectonics, the movement ... "In each of my works materials have been dictating his own laws (...). The projects are born from an idea in this idea, and in my case, is always accompanied by a material. I can not imagine a way project in which it is decided first and then the material form. " The pavilion, only 3000 m2, is built with 45,000 pieces of untreated wood, the natural stacked over each other without any adhesive or screw. The boards retain their position through a spring steel turnbuckles which remain permanently tensionats. Each strip of wood can be moved, be dilated and contracting without compromising the stability of large walls 9 feet high from which part. Once the exhibition, the pavilion was dismantled easily. The 45,000 strips of wood were ready to be sold and reused in any construction. Ephemeral work with a delicate and responsible resolution. Shows examples of the possibility of creating a project and formally interesting media-provoking with a flawless response time, place, energy program and the responsibilities of architecture
