diumenge, 16 de gener de 2011

Herzog & De Meuron 1984 – 1998

La revista d’arquitectura El Croquis publica un recull de projectes de l’estudi suís realitzats entre els anys 2005 i 2010. S’hi detallen obres com el Caixa Fòrum de Madrid, l’Estadi Olímpic de Beijing 2008 o la Plaça Espanya a Santa Cruz de Tenerife. Emetre qualsevol opinió sobre aquestes obres es fa difícil per les motivacions, sovint polítiques, dels propis promotors i la complexitat implícita d’aquests encàrrecs.
L’aportació de l’equip Herzog & De Meuron és inqüestionable quan algú repassa els projectes realitzats en els seus anys d’inici a la professió.  La casa Plywood (Bottmingen 1984), el primer dels magatzems Ricola (Laufen 1986), la casa de pedra (Tavole 1988) i l’edifici d’apartaments al carrer Hebelstrasse de Basilea (1988) marquen l’inici d’una manera de fer totalment innovadora en un món arquitectònic que finalitzava una etapa tan crítica com la del Postmodernisme. Herzog & DeMeuron projecten obres on s’esborra qualsevol gestualitat formal, qualsevol signe o llenguatge que pugui identificar l’autor de les obres carregant tota la intensitat projectual en potenciar el sistema constructiu  les característiques més físiques dels materials.

Ningú pot imaginar-se el magatzem de Ricola o la casa Plywood amb altres materials que no siguin els utilitzats pels arquitectes. Els grans temes formals de l’arquitectura com la cantonada o la composició de forats passen a un segon pla i es minimitzen. Aire fresc per l’arquitectura europea dels anys vuitanta que estava ancorada en la gestualitat sobredimensionada i on el sistema constructiu era simplement el mitjà per aconseguir la forma. Per Herzog&DeMeuron la franquesa que expresa el sistema constructiu serà el pilar central de la seva activitat projectual. Aquests primers projectes culminen en el projecte de les bodegues Dominus  (1998). Un  simple paral.lalepíded en la suau topografia del Nappa Valley, amb la mínima intervenció en el terreny esdevé un obra arquitectònica que és pura exaltació d’una matèria que no necessita forma. Herzog & DeMeuron arriben al punt d’inventar-se un nou material i per tant, noves propietats a explorar.

Fins aquell moment els gavions de pedra eren opacs i s’utilitzaven per contenir terres. En el projecte de les bodegues Dominus els gavions són traslúcids i permeten que l’edifici respiri. La façana no és opaca, no és impenetrable per l’aire i la pedra agafa el paper de protegir climàticament les bodegues de vi.




Croquis Architecture magazine published a collection of projects of the Swiss study conducted between 2005 and 2010. It works as described Caixa Forum in Madrid, Beijing 2008 Olympic Stadium and the Plaza España in Santa Cruz de Tenerife. To issue any opinion on these works is difficult for the reasons, often political, and promoters of their own implicit complexity of these assignments. The contribution of the team Herzog & De Meuron is unquestionable when someone goes through the projects in their beginning years of the profession. The house Plywood (Bottmingen 1984), the first storage Ricola (Laufen 1986), the stone house (Tavole 1988) and the building of apartments on the street Hebelstrasse Basel (1988) marked the beginning of a way to totally innovative architecture in a world which ended a period as critical as that of postmodernism. Herzog & DeMeuron projected works which clears any formal gestures, language or any sign that might identify the author of the work loading all the intensity projection system in promoting the constructive characteristics of natural materials. Nobody can imagine the Ricola warehouse or household plywood with other materials than those used by architects. The major themes of formal architecture as the composition of the corner or through holes in the background and minimized. Air cool to the European architecture of the eighties which was anchored in the oversized gestures and where the structural system was simply the means to shape. For Herzog & DeMeuron openness to express the structural system is the central pillar of its project activities. These projects culminated in the first draft of the Dominus winery (1998). A simple paral.lalepíded the topography of soft Nappa Valley, with minimal intervention on the ground becomes a work of architecture that is pure exaltation of a matter that needs no shape. Herzog & DeMeuron reach the point of inventing a new material and, therefore, to explore new properties. The draft of the Dominus winery gavions are translucent and allow the building to breathe. The facade is not opaque, it is impenetrable by air and Stone takes the role of climatic protect the wine cellar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada