RURAL STUDIO o arquitectes al servei de la societat/ RURAL STUDIO or architects in the service of society

Fins a quin punt l'arquitectura té responsabilitats socials? L'experiència RURAL STUDIO (http://www.cadc.auburn.edu/rural-studio/Default.aspx) s'allunya dels grans manifestos i utopies del passat establint un compromís real entre l'arquitectura i la societat, aconseguint canvis en l'entorn que van més enllà de l'objecte construït, proposant una definició més amplia de la sostenibilitat investigant sobre conceptes com la gestió social i econòmica.
Per aquells que estigueu interessats en l'arquitectura social i en nous models d'educació us proposem feu una ullada al següent link:
http://stgo.es/2009/07/rural-studio-alabama/

To what extent architecture has social responsibilities?
RURAL STUDIO experience (="http://www.cadc.auburn.edu/rural-studio/Default.aspx) away from manifests and utopias of the past by establishing a real engagement between architecture and society, achieving changes in the environment that go beyond the purpose built, proposing a broader definition of sustainability concepts such as researching the social and economic management.For those who are interested in social architecture and new models of education we offer check out the following link: http://stgo.es/2009/07/rural-studio-alabama/

 

170 tones de deixalles/ 170 tons of waste

Què en faries de 170 tones de vidre laminat "inservible"?
Aquesta és la matèria de projecte que es varen trobar els Aybar Mateos (www.aybar-mateos.com) a l'hora de projectar un pavellò per a l'empresa Vitro dins la edició del 2006 de la fira Veteco celebrada bianualment a Madrid. 25.000 peces de vidre laminat sobrant de la producció com a retall de la fase de tall. El concepte de partida és sorprenent: concebre, construir i enderrocar un pavellò efímer fent servir ... 170 tones de vidre! Una segona lectura capta els detalls: material de rebuig que ja no te sortida dins el mercat al qual se li dona un ús "extra" abans de reciclar-lo, possibilitats d'experimentar amb el vidre com a material mineral, emprat massivament i en sistemes estructurals muraris implantejables en qualsevol altre context, noves percepcions del vidre en relació al seu color, la seva transparència i la seva fragilitat.
Els Aybar Mateos aconsegueixen amb el pavelló Vitro06 uns resultats espectaculars. Murs de vidre "en sec" radiografien les propietats físiques del material (alta resistència a compressió, variació dels components metàl.lics de la massa que li varien el color o canvis en el grau de transparència). Les lleis són les mateixes que en qualsevol estructura muraria comprimida. El gruix, el plec i la trava tornen a ser les regles del joc. La percepció del material, de l'espai interior, de les relacions amb l'exterior, de les transparències són els resultats del fantàstic experiment. La vida útil del pavelló, només 100 hores, és el que permet l'experiència.
Què es però el que ens agrada imaginar? Que arquitectures realitzades amb material de rebuig poden ser possibles, que les grans empreses productores de material de construcció poden desenvolupar nous productes a partir del seu propi material de rebuig, que existiran oportunitats d'experimentar també amb edificis amb llargues vides útils....
Vitro, al nostre entendre, ha perdut la seva oportunitat. En les edicions Veteco08 i Veteco10 els seus pavellons, tot i molt bonics, utilitzen tones i tones de material nou. Material fabricat i transportat (no cal dir les altes produccions de CO2 que general la producció del vidre) per edificar un pavelló que només pot durar 4 dies.

http://www.aybar-mateos.com/projects/0603_VITRO/0603_VITRO01.htm

http://archrecord.construction.com/projects/bts/archives/interiors/06_vitro/

What would you do 170 tons of laminated glass "unusable"?
This is the subject of the project were found Aybar Mateos (www.aybar-mateos.com) when designing a pavilion for the company Vitro in the 2006 edition of the fair VETECO held biannually in Madrid. 25,000 pieces of laminated glass left over from production cuts as the cutting phase. The initial concept is amazing: design, build and tear down a flag using ephemeral ... 170 tons of glass! A second reading captures the details: waste material no longer stay out in the market which is given use "extra" before recycling it, experiment with the possibilities of glass as a material mineral, and massively used in Murari implantejables structural systems in any other context, new perceptions of glass in relation to its color, its transparency and its fragility.

The Mateos get Aybar Vitro06 flag with spectacular results. Walls of glass "dry" radiographs physical properties of the material (high compression resistance, variation of the mass of metal components that vary the color or changes in the degree of transparency). The laws are the same as any wall structures compressed. The thickness of the barrier sheet and once again the rules. The perception of the material, the interior space of relations with the outside of the transparencies are the fantastic results of experiment. The useful life of the pavilion, only 100 hours, is what makes the experience.
What we like to imagine but what? That architecture made with waste material may be possible that large companies producing building materials can develop new products from its own waste material, which also exist opportunities to experiment with buildings with long useful lives ....
Vitro, in our opinion, has lost its opportunity. In my Veteco08 Veteco10 and their flags, although very nice, they use tons and tons of new material. Equipment manufactured and transported (not to say that high yields of CO2 overall production of glass) to build a pavilion that can only last for 4 days.

http://www.aybar-mateos.com/projects/0603_VITRO/0603_VITRO01.htm

http://archrecord.construction.com/projects/bts/archives/interiors/06_vitro/

arquitectura d’autor en lloguer / architecture copyright for rent

T'agradaria llogar una casa dels MVRDV? i de Peter Zumthor?

Living architecture és una empresa que està construint 5 cases d'arquitectes de renom per poder-les llogar als amants de l'arquitectura més exclusiva. Te les mires, comproves la disponibilitat i reserves via internet (http://www.living-architecture.co.uk/). De la mateixa manera que reserves un massatge o unes entrades pel teatre pots reservar el que ells anomenen una "experiència arquitectònica".

Cases construïdes amb la mateixa finalitat d'una arquitectura efímera o temporal. el programa no respon a una activitat rutinària, repetible en el temps, sino que cal sorprendre, estimular, experimentar. si la demanda és aquesta, la oportunitat d'experimentar és única. Noves maneres d'entendre un habitatge, la relació d'aquest amb el seu entorn, la percepció del qui hi passeja...

Els MVRDV ho aprofiten i juguen. Sistema estructural arriscat, una biga en voladís (30 metres de llarg i en vola 15...) ancorada al terreny en la part posterior, provocant en l'espectador una sorprenent percepció. Sembla que la gravetat canviï les seves lleis. Ens venen al cap d'altres projectes com els Wozoco apartments a Amsterdam.

L'experimentació però sembla afluixar en d'altres aspectes. La distribució interior respon a les lleis d'un hotel. Passadís lateral i dormitoris en bateria. Sales comunes als testers.

La façana és brillant, metàl.lica, gairebé desapareix amb el reflex. La idea la vincula als graners tradicionals i a la voluntat de reflexar el paisatge. Ens agrada pensar també que degut a l'alta reflexió funciona com un bon aïllament tèrmic. Que coberta i façana assoleixen una estanqueïtat perfecta i que hi deu existir un mecanisme que possibiliti la transpiració de la humitat interior.

Hem llegit que te un sistema de calefacció basat en la geotèrmia, és a dir, que aprofita la temperatura constant del subsòl pels sistemes de calefacció. Diuen que és una casa sostenible. No veiem cap protecció a les finestres per limitar les pèrdues interiors, tampoc sistemes de captació solar. Potser l'ús massiu del metall en la estructura i els revestiments exteriors ens fan dubtar de tanta sostenibilitat.

Tot i això... m'encantaria poder passar-hi les meves vacances!

no us perdeu:

http://www.living-architecture.co.uk/the-houses/balancing-barn/photos/18

Would you like to rent a MVRDV house? and Peter Zumthor?
Living architecture is a company that is building five houses renowned architects to hire them lovers of architecture's most exclusive. It has the look, check availability and booking via Internet (http://www.living-architecture.co.uk/). In the same way as booking a massage or a theater you can book tickets for what they call an "architectural experience."
Houses built with the purpose of a temporary or ephemeral architecture. the program is not responding to a routine activity, repeated over time, but you must surprise, stimulate, experiment. if this demand is the opportunity to experience is unique. New ways of understanding a home, the relationship to their environment, the perception of who walks ...
MVRDV so take advantage and play. Risky structural system, a cantilever beam (30 feet long and flies 15 ...) anchored to the ground in the rear, causing the viewer an amazing perception. It seems that the gravity change their laws. We sell to any other projects like Wozoco apartments in Amsterdam.
Experimentation seems to loosen but in other respects. The interior layout responds to the laws of a hotel. Corridor side and bedrooms on drums. Common rooms for testers.
The front is shiny, metallic, reflection almost disappears. The idea of linking the traditional barns and will reflect the landscape. We like to think also that due to the high reflection serves as a good insulation. To achieve a watertight roof and facade perfect and that there must be a mechanism that enables the transpiration of moisture inside.
We read that has a heating system based on geothermal energy, namely, that exploits the constant temperature by heating the ground. They say it is a house sustainable. We see no protection for interior windows to limit losses, not solar systems. Maybe the massive use of metal in the structure and exterior coatings make us doubt such sustainability.
However ... I would love to spend my holiday in it!
do not miss:
http://www.living-architecture.co.uk/the-houses/balancing-barn/photos/18

perdoneu però algú ho havia de dir... /sorry but someone had to say ...

Montbau ha fet enguany 50 anys. Projecte redactat amb pressa ja que calia generar habitatge social amb urgència. Barcelona era la capital de les barraques.
Massa pressa per revisar a fons el projecte, massa pressa per adonar-se de que els arquitectes experimentaven, massa pressa per posar límits a noves tipologies d'habitatge, noves maneres de viure, nous processos tecnològics, nous sistemes prefabricats.
Avui Montbau és paradigma de modernitat. Avui Montbau no es podria fer. Dúplex, tríplex, ventilacions a passeres...
L'arquitecte actual escriu més que no pas dibuixa. Alçada reguladora, accessibilitat, evacuacions, certificats... Administracions sense pressa fan que moltes de les intencions quedin mortes al camí.
Seran els nostres projectes "moderns" d'aquí a 50 anys?

Montbau project is 50 years old. Project written in a hurry because we needed to urgently build social housing. Barcelona was the capital of the slums.Too fast to overhaul the project too quickly to realize that architects experienced, too fast to put limits on new types of housing, new ways of living, new technological processes, new prefabricated systems.Montbau Today's paradigm of modernity. Today Montbau could not be done. Duplex, triplex, ventilations happen ...The architect now writes rather than drawn. Height regulations, accessibility, evacuations, certificates ... Authorities do not rapidly that many of the intentions remain dead on the road.
Our projects will be "modern" in 50 years?

iniciant el procès.../ starting the process ...

Quan s'acaba l'estiu i les tardes són fosques les hores de despatx s'allarguen una mica. Hores més tranquiles on poder pensar, on poder rescatar antigues intencions....
És l'inici de la tardor i redactem la llista de bones intencions de cara al nou any. Enguany projectes interessants: nou DVD de la sèrie CONVERSES centrat en l'equip LIGS (López Íñigo, Giráldez i Subías, autors de la Facultad de Dret, Facultad d'Econòmiques, Polígon Montbau i Sud-Oest del Besòs, entre moltes altres tant interessants com desconegudes obres) i nova sèrie de trobades Gin Joint.
La intenció del blog és obrir linies de reflexió al voltant d'aquests projectes, establint connexions, observant amb ulls crítics, en definitiva, cosint una xarxa, una unió, una "architectural joint".

At the end of summer when the evenings are dark, office hours stretched a bit. Quiet hours in which to think, where you can rescue old intentions ....It is the start of the fall and write the list of good intentions with regard to the new year. Interesting projects this year: new CONVERSES DVD series focuses on the team  LIGS (Inigo Lopez, and Giráldez Subías, authors of the Faculty of Law, Faculty of Economics, Montbau and South West  Besos, among many others so interesting and unknown works) and new series of meetings Gin Joint.
The blog's intention is to open lines of thought on these projects, establishing connections, watching with critical eyes, ultimately, sewing a network, a union, an "architectural joint"